Intel·lectualisme moral: Defensa que una persona no obrarà malament sabent que ho fa, qui ho faci es per la ignorància de no saber-ho
Maièutica: L’art de donar a llum a la veritat.
Hedonisme: La manera de ser feliç es experimentant plaer i evitar el dolor.
Felicitat d’ Aristòtil: Aristòtil defensava que tota persona busca un fi últim, aquest fi últim es la felicitat.
Prudència: Es la saviesa pràctica,ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
Pau interior: actuar amb apatia fent-se sensible al sofriment i opinions alienes.
Aritmètica dels plaers: El plaer es susceptible de mesura i també comparar amb el de altres persones i poder arribar a un plaer màxim
Utilitarisme de la regla: Si l’acció es sotmet a alguna regla que considerem moral.
Ètica deontològica: es preocupa per el deure i les normes (defensat per Kant)
Imperatiu categòric: Obliguen de forma universal i incondicional, mana sense condicions i no promet res a canvi.
Dignitat humana: Cada persona es única i per això no te preu sinó dignitat. Aquest es el fonament dels drets humans.
Intuïcionisme dels valors: Valors es capten per una facultat anomenada intuïció emocional que els capta.
Comunitarisme: N’hi ha uns principis universals i una pèrdua de la dimensió comunitària.
Universalisme: Defensen la solidaritat del grup i que es universal (una comunitat universal).
jueves, 30 de abril de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario