Definicions: tema 10

Intel·lectualisme moral: Defensa que una persona no obrarà malament sabent que ho fa, qui ho faci es per la ignorància de no saber-ho

Maièutica: L’art de donar a llum a la veritat.

Hedonisme: La manera de ser feliç es experimentant plaer i evitar el dolor.

Felicitat d’ Aristòtil: Aristòtil defensava que tota persona busca un fi últim, aquest fi últim es la felicitat.

Prudència: Es la saviesa pràctica,ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.

Pau interior: actuar amb apatia fent-se sensible al sofriment i opinions alienes.

Aritmètica dels plaers: El plaer es susceptible de mesura i també comparar amb el de altres persones i poder arribar a un plaer màxim

Utilitarisme de la regla: Si l’acció es sotmet a alguna regla que considerem moral.

Ètica deontològica: es preocupa per el deure i les normes (defensat per Kant)

Imperatiu categòric: Obliguen de forma universal i incondicional, mana sense condicions i no promet res a canvi.

Dignitat humana: Cada persona es única i per això no te preu sinó dignitat. Aquest es el fonament dels drets humans.

Intuïcionisme dels valors: Valors es capten per una facultat anomenada intuïció emocional que els capta.

Comunitarisme: N’hi ha uns principis universals i una pèrdua de la dimensió comunitària.

Universalisme: Defensen la solidaritat del grup i que es universal (una comunitat universal).

Dilema 3

.Que ha de fer el professor?

Te de deixar-li el notable, ja que fins i tot l’alumne ho reconeix i el que no es pot fer es regalar les notes.

1.



2. Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?On?

Si en que la noia per poder ser feliç necessita treure un excel·lent, però el posar-hi un excel·lent, quan es mereix un notable va contra la justícia i el dret dels altres alumnes.

3. Com resoldria aquest problema un utilitarista de l’acte i un utilitarista de la regla?

El utilitarisme de l’acte estaria d’acord en posar-li un excel·lent, ja que es el que la faria feliç. Mentre que un utilitarista de la regla optaria per seguir les normes, i deixar-li un notable.

4. Quina regla creus que aplicaria el representant de d’utilitarisme de la regla?

Crec que seria el de la regal moral.

Dilema 2

Dilema 2

1.L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat? Per què?

Tot depèn del grau de culpabilitat, estaria be deixar la feina, però sempre ni haurà que acabi ocupa’n aquest lloc. Només sortiria amb èxit l’idea si tots els homes deixessin el seu treball i ningú es dignes a fer-la.



2. Tenim obligacions amb les generacions futures?

Jo crec que deuríem tenir el problema es que avui dia, però ja ens preocupem poc per els que estan a prop nostre, com per que la gent sigui capaz de preocupar-se per el futur.

3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència? Per què?

Jo crec que no, hauria de trobar-se el punt entremig per poder treballar i cuidar l’ecosistema.

4. Com es pot resoldre aquest problema de mitjans de subsistència i mantenir també els pulmons de la terra?

Fent una tala controlada d’arbres.

5. De qui són responsabilitat els problemes mediambientals?

Jo crec que es de tothom, totes les persones han da fer un esforç per a cuidar-lo

6. Què hi diria un utilitarista?

Penso que deixaria la feina, i intentaria convèncer als altres per que la deixessin.

Obrar conforme a la virtut més perfecte

Obrar conforme a la virtut més perfecte

Idees del text:
El text tracta sobre l’idea d’ Aristòtil, sobre la funció de l’esser humà en el món.
Com la virtut es manifesta per l’ànima, i el conjunt de les virtuts bones, formen la felicitat.

Títol:
Funció bàsica de l’esser humà.

Comentari:
La veritat es que la meva idea de la felicitat es diferent a la d’ Aristòtil, crec que les virtuts es el que ens fa ser persones, però no ens dona la felicitat. Per a mi, la felicitat es tenir a la gent que estimes, amb un von treball per poder mantenir-te. Les virtuts t’ajuden a ser persones i a viure en aquest món en convivència amb altres, encara que avui dia no estiguin molt valorades.

Millor ser un Sòcrates insatisfet, que un ximple satisfet”

“Millor ser un Sòcrates insatisfet, que un ximple satisfet”
Jo crec que la frase en part te raó, però es molt senzill intentar viure feliç, sense preguntar el per que de les coses ni res. Un Sòcrates insatisfet mai arribarà a la felicitat, per que sempre se li apareixeran dubtes en tota la seva vida, mentre que al ximple trobarà la felicitat molt fàcilment.

Jo crec que esta be viure així, però no es el meu cas, n’hi ha molta gent que opta per viure d’aquesta manera, però la veritat no sabria com fermo per preguntar-me algunes coses, i el voler saber. Seria com voler ser un ximple, una persona sense cultura. I personalment crec que amb aquets tipus de persones no se’ls pot demanar una conversa interessant.

Aquesta es la meva opinió i per tant estic d’acord amb la frase. “Millor ser un Sòcrates insatisfet, que un ximple satisfet”

Creus en l'idea de Sòcrates?

Sòcrates, defensa que tota persona que obra malament és perquè no coneix el bé.
No hi estic del tot d’acord, ja que hem sembla un argument de generalització precipitada, per la senzilla raó, que s’està globalitzant, i únicament podria ser correcte si s’investiguessin tots els casos possibles i existents. Com que això resulta pràcticament impossible,ens trobem davant una fal·làcia.
I la gent que argumenta que fa el mal tot i sabent que és el bé, caldria preguntar si es el be global i universal, exposat per la societat actual a la que estem sotmesos, com a persones convencionals, el que coneixem o si senzillament és un be personal segons la nostra pròpia ètica i moral.
També n’hi haurà gent que farà el mal, mirant els seus beneficis, els seus interessos.

D’aquesta manera trobem moltes formes diferents d’entendre tan el be com el mal, i resultaria impossible classificar-los nomes en un grup generalitzat.

Definicions: Els fonaments de l'acció moral

Temperament: Naixem amb sentiments i passions que resulta molt difícil de modificar.

Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció

Virtut: hàbits que ens predisposen a obrar bé.

Consciència moral: és la capacitat de captar els principis que ens ajuden a distingir allò que es moralment bo, del que es dolent.

Llibertat interna : llibertat que consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten, amb absència de coacció externa

Condicionament: no es te una llibertat absoluta i total, però n’hi a la llibertat necessària per ser responsable dels propis actes.

Destí : on tot està predeterminat , llei segons la qual tot succeeix fatalment o està escrit.

Determinisme econòmic: la ciència humana esta determinada pel lloc que cada individu ocupa en el procés de producció.

Determinisme genètic : determinades per corrents sociobiològics i el codi genètic determina la nostre consciència.

Us regulatiu: investigar tots els fenòmens com si sempre estiguessin produïts per una causa.

Autonomia moral: el subjecte es dona a si mateix la seva pròpia llei.

Nivell preconvencional: La persona, només compleix les normes per por al càstig i per la seva conveniència.

Nivell postconvencional: nivell de maduresa moral on les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciencia moral on els subjectes han de respondre dels seus actes.

Principi de responsabilitat: principi de Jonas defensa que hem d’assumir les conseqüències de les accions hem de deixar el món, almenys no pitjor de com l’hem trobat, per a les futures generacions.

Cançó de la llibertat

AVALANCH

Perdida en el tiempo, en un reino, en un lugar

A una aldea llegaban las fuerzas del mal.

Los viejos querían huir, huir lejos de allí,

De su hogar no, no, no.
Pero la juventud tenía otra opinión

Huir lejos sería tan sólo una ilusión.

Solo retrasar el final fatal,

Su rendición, no, no, no.
Entre la esclavitud o el morir

Había que tomar una actitud, había que decir...
Y de cada corazón surgió una voz,

Un grito atronador

Yo, estoy aquí... yo, para luchar

Yo, para morir... por mi libertad

Yo, estoy aquí... yo, para luchar
Yo, para morir... por mi libertad

Se armaron con lo poco que pudieron encontrar

Mujeres niños... todos prepararon el lugar

Sabían que no habría paz, ni a dónde escapar,

No hay rendición, no, no, no.
La tropa del mal llegó sin desconfiar

Seguros de vencer, sin batalla presentar.
Pero algo hizo temblar su corazón

Cuando el pueblo atacó.
Quizás fue suerte, quizás algo más

Pero siempre hay esperanza

Para el que lucha... por su libertad, libertad.

Libertad...

Por mi libertad, por mi libertad, por mi libertad...

"L’home esta condemnat a ser lliure"

"L’home esta condemnat a ser lliure"

Jo crec, que l’esser humà, es lliure per naturalesa , però aquesta naturalesa es molt fàcil perdre-la, sobretot la llibertat externa, per exemple en una dictadura, la teva llibertat interna, no passarà res, però perdràs tota llibertat externa en aquest cas.
Molts casos, l’esser humà pot perdre la llibertat externa, però d’altres, pots escollir tu perdre-la, llavors ja estàs escollint, per tant ets lliure.
Referent a la frase, es contraria, ja que diu, que som lliures, però que alhora estem condemnats.
Però en part te sentit, perquè som lliures, però seguim atrapats amb unes cadenes, que no ens deixen avançar, complexes del passat, prejudicis... Que no ens deixen avançar ni a nosaltres ni a la resta del món.

Creus en el destí?

Creus en el destí?

Jo crec que som lliures a tomar les nostres decisions, però a vegades si que sembla que sigui cosa del destí conèixer a algú que estarà amb tu tota la vida, o no. Però que significarà un canvi, i d’aquest persona prendràs coses noves.
Jo crec que n’hi ha coses que semblen el destí, però tu esculls, amb les teves decisions, el camí que vols fer, i depèn e quin camí triïs n’hi haurà coses que et trobaràs, algunes bones, altres dolentes. Però el que ningú pot posar remei, es la mort, la mort més que part del destí, diria que es, inevitable.
Per això crec que el destí no existeix, sinó que tel forges tu, amb les eleccions de la vida, que sens dubte son decisions preses per tu.

Arguments sobre la llibertat

A favor:

-L’ésser humà es lliure perquè pot decidir ell mateix, no anar a un lloc
-Som lliures, perquè nosaltres decidim si viure o morir, i en quin moment
-Podem respondre dels nostres actes i assumir les conseqüències.

En contra:

-Tot i que ens esforcem, no podem fer res, contra la carga genètica.
-Estem destinats a morir ja sigui aviat o tard.

Fal·làcies

Preguntes complexes Preguntes que comporten pressuposicions

Argument ad ignorantian: Un enunciat es fals, perquè ningú ha demostrat que es cert; I es cert, perquè ningú a demostrat que es fals.

Argument circular: Presenten raons que venen, a significar el mateix.

Argument d’autoritat: Apel·lant únicament a una autoritat.

Argument ad baculum: (el bastó) Amenaces com si fossin raons bones

Argument ad populum: Provocar l’entusiasme o altres sentiments.

Argument ex populo: Defensa un punt de vista al·legant que tothom està d’acord.

Argument de la falsa causa: Suposicions a partir d’un fet que no te que ser la causa del primer.

Generalització precipitada: Passar d’una proposició particular a una proposició universal.

Exemples de fal·làcies

Preguntes complexes:

Has tornat això al seu lloc?

Argument ad ignorantium:

No s'ha descubert que Déu no es cert; per tant Déu es fals

No s'ha pogut demostrar que Déu es fals; per tant Déu es cert

Argument circular:

El diamant es dur;

Perquè es dur?

Perquè no es trenca

Argument ad hominem:

Per que hem dius que estudi, si tu vas deixar els estudis i et vas posar a reballar?

Argument d'autoritat:

Fes això, sòc la teva mare i ho has de fer

Argument ad baculum:

Si bebes, no conduzcas

Argument ad populum:

Campañes publicitaries,

El nunca lo haría

Argument ex populo:

La terra es plana(tothom creia que era cert)

es va acabar falsant

Argument post hoc, ergo propter hoc:

Portes un amulet en un examen, i aprovas l'examen. I tu penses que es gracies a l'amulet

Generalització precipitada:

Un gotic surt a les notícies, havent matat en un ritual satànic.Tots els gotics són satànics.

Argument del pendent relliscós:

Surts de festa, sense el consentiment dels pares. A la tornada hi haurá un càstig.

Si no vols el càstig, no has de sortir de festa.

Definicions: Individu,societat i cultura

Individu: Qualsevol ésser autònom que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.

Individualisme poséssiu: Teoria en que l’ésser humà es l’únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res a la societat per elles.

Sociabilitat natural: La societat no es fruit d’un pacte.

Contractualisme: Teoria que defensa que l’esser humà no és sociable per naturalesa. La societat es fruit d’un pacte o contracte que sempre implica alguna cessió

Estat de natura: Estat originari on l’ésser humà vivia en una associació caotica. Estat previ a la societat en que l’individu es completament lliure i no existeix la llei.

Pacte social (Rosseau): Contracte que fan els individus. Cedeixen la llibertat individual a canvi de llibertat civil.

Antropologia social: Ciència que estudia les cultures, l’evolució i les estructures.

Socialització primària: Part més important de la socialització, vol introduir el subjecte en la societat( família, escola...)

Cultura: Conjunt d’aspectes, idees, tradicions, valors, costums i formes de conducte que un determinat grup humà accepta com a propis.

Subcultura: Cultures que apareixen dins de les cultures per les diferencies entre les persones que hi participen però no suposa a la cultura establerta.

Contracultura: Sorgeix com a contraposició de la cultura actual establerta.

Nous moviments socials: Grups socials alternatius que responen al buit que moltes persones senten davant un futur incert, exemple: Internet

Civilització (Huntinton): Agrupació cultural de més abast, el nivell d’identitat cultural més ampli que es pot distingir un ésser humà d’un altre.

Etnocentrisme: Activitat davant la diversitat cultural la qual analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura.

Xenofòbia: Odi als estrangers.

Aporofòbia: Rebuig i menyspreu envers el pobre que manifesta l’etnocentrisme.

Racisme: Odi al immigrant.