Definicions: tema 10

Intel·lectualisme moral: Defensa que una persona no obrarà malament sabent que ho fa, qui ho faci es per la ignorància de no saber-ho

Maièutica: L’art de donar a llum a la veritat.

Hedonisme: La manera de ser feliç es experimentant plaer i evitar el dolor.

Felicitat d’ Aristòtil: Aristòtil defensava que tota persona busca un fi últim, aquest fi últim es la felicitat.

Prudència: Es la saviesa pràctica,ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.

Pau interior: actuar amb apatia fent-se sensible al sofriment i opinions alienes.

Aritmètica dels plaers: El plaer es susceptible de mesura i també comparar amb el de altres persones i poder arribar a un plaer màxim

Utilitarisme de la regla: Si l’acció es sotmet a alguna regla que considerem moral.

Ètica deontològica: es preocupa per el deure i les normes (defensat per Kant)

Imperatiu categòric: Obliguen de forma universal i incondicional, mana sense condicions i no promet res a canvi.

Dignitat humana: Cada persona es única i per això no te preu sinó dignitat. Aquest es el fonament dels drets humans.

Intuïcionisme dels valors: Valors es capten per una facultat anomenada intuïció emocional que els capta.

Comunitarisme: N’hi ha uns principis universals i una pèrdua de la dimensió comunitària.

Universalisme: Defensen la solidaritat del grup i que es universal (una comunitat universal).

Dilema 3

.Que ha de fer el professor?

Te de deixar-li el notable, ja que fins i tot l’alumne ho reconeix i el que no es pot fer es regalar les notes.

1.



2. Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?On?

Si en que la noia per poder ser feliç necessita treure un excel·lent, però el posar-hi un excel·lent, quan es mereix un notable va contra la justícia i el dret dels altres alumnes.

3. Com resoldria aquest problema un utilitarista de l’acte i un utilitarista de la regla?

El utilitarisme de l’acte estaria d’acord en posar-li un excel·lent, ja que es el que la faria feliç. Mentre que un utilitarista de la regla optaria per seguir les normes, i deixar-li un notable.

4. Quina regla creus que aplicaria el representant de d’utilitarisme de la regla?

Crec que seria el de la regal moral.

Dilema 2

Dilema 2

1.L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat? Per què?

Tot depèn del grau de culpabilitat, estaria be deixar la feina, però sempre ni haurà que acabi ocupa’n aquest lloc. Només sortiria amb èxit l’idea si tots els homes deixessin el seu treball i ningú es dignes a fer-la.



2. Tenim obligacions amb les generacions futures?

Jo crec que deuríem tenir el problema es que avui dia, però ja ens preocupem poc per els que estan a prop nostre, com per que la gent sigui capaz de preocupar-se per el futur.

3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència? Per què?

Jo crec que no, hauria de trobar-se el punt entremig per poder treballar i cuidar l’ecosistema.

4. Com es pot resoldre aquest problema de mitjans de subsistència i mantenir també els pulmons de la terra?

Fent una tala controlada d’arbres.

5. De qui són responsabilitat els problemes mediambientals?

Jo crec que es de tothom, totes les persones han da fer un esforç per a cuidar-lo

6. Què hi diria un utilitarista?

Penso que deixaria la feina, i intentaria convèncer als altres per que la deixessin.

Obrar conforme a la virtut més perfecte

Obrar conforme a la virtut més perfecte

Idees del text:
El text tracta sobre l’idea d’ Aristòtil, sobre la funció de l’esser humà en el món.
Com la virtut es manifesta per l’ànima, i el conjunt de les virtuts bones, formen la felicitat.

Títol:
Funció bàsica de l’esser humà.

Comentari:
La veritat es que la meva idea de la felicitat es diferent a la d’ Aristòtil, crec que les virtuts es el que ens fa ser persones, però no ens dona la felicitat. Per a mi, la felicitat es tenir a la gent que estimes, amb un von treball per poder mantenir-te. Les virtuts t’ajuden a ser persones i a viure en aquest món en convivència amb altres, encara que avui dia no estiguin molt valorades.

Millor ser un Sòcrates insatisfet, que un ximple satisfet”

“Millor ser un Sòcrates insatisfet, que un ximple satisfet”
Jo crec que la frase en part te raó, però es molt senzill intentar viure feliç, sense preguntar el per que de les coses ni res. Un Sòcrates insatisfet mai arribarà a la felicitat, per que sempre se li apareixeran dubtes en tota la seva vida, mentre que al ximple trobarà la felicitat molt fàcilment.

Jo crec que esta be viure així, però no es el meu cas, n’hi ha molta gent que opta per viure d’aquesta manera, però la veritat no sabria com fermo per preguntar-me algunes coses, i el voler saber. Seria com voler ser un ximple, una persona sense cultura. I personalment crec que amb aquets tipus de persones no se’ls pot demanar una conversa interessant.

Aquesta es la meva opinió i per tant estic d’acord amb la frase. “Millor ser un Sòcrates insatisfet, que un ximple satisfet”

Creus en l'idea de Sòcrates?

Sòcrates, defensa que tota persona que obra malament és perquè no coneix el bé.
No hi estic del tot d’acord, ja que hem sembla un argument de generalització precipitada, per la senzilla raó, que s’està globalitzant, i únicament podria ser correcte si s’investiguessin tots els casos possibles i existents. Com que això resulta pràcticament impossible,ens trobem davant una fal·làcia.
I la gent que argumenta que fa el mal tot i sabent que és el bé, caldria preguntar si es el be global i universal, exposat per la societat actual a la que estem sotmesos, com a persones convencionals, el que coneixem o si senzillament és un be personal segons la nostra pròpia ètica i moral.
També n’hi haurà gent que farà el mal, mirant els seus beneficis, els seus interessos.

D’aquesta manera trobem moltes formes diferents d’entendre tan el be com el mal, i resultaria impossible classificar-los nomes en un grup generalitzat.

Definicions: Els fonaments de l'acció moral

Temperament: Naixem amb sentiments i passions que resulta molt difícil de modificar.

Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció

Virtut: hàbits que ens predisposen a obrar bé.

Consciència moral: és la capacitat de captar els principis que ens ajuden a distingir allò que es moralment bo, del que es dolent.

Llibertat interna : llibertat que consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten, amb absència de coacció externa

Condicionament: no es te una llibertat absoluta i total, però n’hi a la llibertat necessària per ser responsable dels propis actes.

Destí : on tot està predeterminat , llei segons la qual tot succeeix fatalment o està escrit.

Determinisme econòmic: la ciència humana esta determinada pel lloc que cada individu ocupa en el procés de producció.

Determinisme genètic : determinades per corrents sociobiològics i el codi genètic determina la nostre consciència.

Us regulatiu: investigar tots els fenòmens com si sempre estiguessin produïts per una causa.

Autonomia moral: el subjecte es dona a si mateix la seva pròpia llei.

Nivell preconvencional: La persona, només compleix les normes per por al càstig i per la seva conveniència.

Nivell postconvencional: nivell de maduresa moral on les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciencia moral on els subjectes han de respondre dels seus actes.

Principi de responsabilitat: principi de Jonas defensa que hem d’assumir les conseqüències de les accions hem de deixar el món, almenys no pitjor de com l’hem trobat, per a les futures generacions.