Definició : Veritat i realitat

Raó teòrica: és la contemplació del món i l’objectiu, és conèixer la realitat.

Raó practica: és l’ús de la raó que mira d’orientar l’acció, d’un ideal moral

Metafísica: Filosofia que intenta arribar a la a la realitat en la seva totalitat, ens porta més enllà dels objectes particulars.

Ultimitat: característica bàsica de la metafísica, és l’intent d’arribar a les qüestions últimes. Allò que ja no té causa.

Subjecte: protagonista de l’acció de conèixer, és el suport perquè hi pugui haver coneixement.

Opinió( Kant):Es un estat on l’esser humà no esta convençut de que es cert, per tant no pot convèncer a d’altres.

Interès emancipador: Allibera l’esser humà de la repressió.

Dogmatisme: és una possibilitat de coneixement, que manifesta una actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer, és per tant l’afirmació de l’existència de la realitat absoluta, de forma universal i immutable, la veritat acceptada sense critica.

Escepticisme moderat: és una possibilitat del coneixement que pensa que ens hem de conformar amb allò que és probable.

Perspectivisme: és una possibilitat del pensament que manté que si que es pot arribar a conèixer la realitat, però conjugant amb diverses perspectives o punts de vista, cadascú de nosaltres es una perspectiva del món.

Realisme: Defineix que la realitat, és a dir, l’objecte del conèixer, existeix per si mateix, independentment del subjecte.

Idealisme: Explica que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.

Noesi (Godamen): consciència que s’obre a la realitat.

Ignorància: és un estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: Una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’ algú que és un expert en la matèria.

Evidència sensible: és un criteri de veritat que es basa en les dades dels sentits.

Adequació: relació de concordança entre el que pensem i la realitat.

Coherència: Es basa en que una proposició ha de deduir-se lògicament del conjunt de proposicions que forma part.

Pragmatisme: defensa que és vertader allò que és útil per a nosaltres.

Consens: acord entre interlocutors que formen una comunitat igual en diàleg i amb igualtat de condicions.

Contingent: allò que existeix però podria no existir.

Necessari: Allò que és i no pot no ser, hi ha de ser perquè si.

Virtualitat: conjunt de sensacions i percepcions generades amb ajuda d’un suport tècnic.

Configuren un món nou, anomenada realitat virtual.

Perjudicis: judicis previs que hem d’adquirir per educació.