El virtual es real?

El virtual es real?

Jo crec que depèn, de com es v veure, n’hi ha una part de veritat, que son els sentiments, emocions, reaccions... que ens provoca a nosaltres. Ningú no dubta pas de si aquets sentiments son reals o no, tothom sap que si ho son, es l’anomenada realitat virtual.
Però per a mi n’hi ha una virtualitat que mai serà certa, també pot anomenar-se, per exemple jocs virtuals, etc. Es un extrem on per a mi, aquestes persones ja no distingeixen la realitat de la virtualitat.Aprofiten per mentir a les persones en l'informacióque ens possen els programadors d'ordinadors

Adequació i verificació pragmàtiques

-Quina relació s’estableix en el text entre la veritat i la voda real de les persones?
La veritat es una propietat d’algunes de les nostres idees, significa adequació amb la realitat, llavors es amb la vida real.

-Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea ès certa?
Son les idees que podem assimilar, fer vàlides, corroborar i verificar.

-Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per <>? Quina?
Si, perquè se li troba una utilitat, així que es útil.

-Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa’n algun exemple.
Jo crec que no, les idees estan fetes, per satisfer necessitats i solucionar problemes.

Informació de William James:

James, William (1842-1910) Filòsof i psicòleg nord-americà, nascut a Nova York, i un dels fundadors del pragmatisme. Va ser educat en europa, i va estudiar medicina en Harvard Va començar ensenyant fisiologia, però es va inclinar primer cap a la psicologia -va introduir la psicologia experimental en EE. UU. i la seva obra Principis de psicologia basada i després cap a la filosofia. Al seu voltant va reunir a un molt notable grup de filòsofs, entre ells, George Santayana. Un altre dels interessos fonamentals de James va ser la moral i la religió.
Tots els seus centres d'interès els integra James en la seva filosofia del pragmatisme. Per a ell, el pragmatisme, a més de representar la seva frontal oposició de tipus empirista (ell denominava al seu pensament «empirisme radical») a la filosofia llavors dominant, d’idealisme, és primer que res un mètode d'aprofundir en les qüestions que interessen a l'home, i en segon lloc una teoria de la o del sentit dels enunciats, que no arriba a conèixer-se més que en termes de conseqüències practiques.

Per tant en el terreny filosòfic sistematitzà el pragmatisme que a nivell ètic es concreta en d’utilitarisme i l'acció.

Comentari 3 ( Veritat i perspectiva)

L’expressió mes coneguda d’Ortega y Gasset es: > Aquesta frase ens diu que un jo pensant es impossible, perquè el jo es troba en interacció amb el món amb el qual coexisteix hi ha una sèrie de circumstancies que vinculen cada lloc individual a la resta del món. Aquesta pluralitat d’individus, cadascun dels quals te les seves pròpies circumstancies respecte el món amb perspectives diferents. Que son fruits de les diferents circumstancies en que viu cada persona.
Aquest es el perspectivisme de Ortega y Gasset, cada vida amb la seva pròpia historia adquireix una determinada perspectiva en funció de la seva circumstancia. Aquesta perspectiva es molt mes que un punt de vista especial o físic, ja que incorpora un punt de vista efectiu i valoratiu.
Ortega y Gasset veu la vida com una realitat radical, es a dir com la realitat bàsica i primordial, la vida esta en possibilitats de triar, de fer, i realitzar projectes en el temps. Es temporalitat i es historia. Una de les formes i funcions de la vida es la raó vital. La vida de tot ésser humà es desenvolupa en la societat la qual es una realitat alhora positiva i negativa. Positiva perquè permet desenvolupar les inquietuds humanes al oferir-nos un marc per actuar, i negativa ja que ens fa pressió amb les seves convencions, costums i opinions.

Podem arribar a conèixer ?

Si que es pot arribar a conèixer, però només una petita part del coneixement global, mai es podrà arribar a saber-ho tot, cap persona podrà saber tot sobre el saber existent i el que encara no se sap. Ni el millor biòleg, ni el millor metge, ni el millor professor, ni tan sols un premi novell. Ja que aquestes persones tenen un grau de coneixement alt, però només en l’especialitat del seu camp.
Per adquirir coneixement necessitem per part, de l’experiència i la raó. Alhora també de que aprenguem gràcies a altres persones amb un coneixement mes elevat al nostre. Però per molt que adquirim, com ja he dit es impossible que se sàpiga tot en una sola persona.

Comentari 2(Opinió, creença i saber)

Kant en aquest text explica els treus graus de coneixement: Opinió, creença i saber.

Creença: No estic convençut de que una cosa es certa, ni puc convèncer els altres de que allò es cert.

Opinió: Es que si que estic convençut de que aquella cosa es certa, però que no puc convèncer els altres per que allò sigui cert.

Saber: Tinc arguments suficients per convèncer a les persones, de que allò es cert. I a més allò es cert.

Són els tres arguments dels graus de coneixement, que exposa als lectors.

Comentari 1(L'objecte de la filosofia)

Proposicions: Tipus de continguts de les creences també anomenats objectes de les creences com els que pensem com a proposicions.

Influït en el pensament contemporani.

Es pregunta que es pot dir en sentit, i planteja que molts problemes filosòfics, tenen l’origen dels mal entesos per causes del llenguatge natural, que pot ser poc precís i crear confusions. Així la tasca principal dels filòsofs no és la d’expressar la seva opinió del món (problema per als físics) ni de la ment( problema de la psicologia) ni de Deu (problema per als teòlegs).
La tasca dels filòsofs es la d’ajudar a aclarir les pròpies proposicions i la dels altres aplicant l’anàlisi i la lògica, aquestes proposicions són imatges de la realitat perquè representen la realitat, es considera que el que fa possible que una proposició tingui sentit es la seva capacitat de representar i reproduir situacions. Wittgenstein considera que l’estructura de la realitat s’identifica amb l’estructura del llenguatge formal, de manera que el llenguatge es una imatge de la realitat i com si fos un mirall el llenguatge te la important propietat de representar la realitat. La filosofia no ha d’oferir representacions de la realitat (ciència) no dona veritats. La seva finalitat?
Aclarir lògicament el pensament.

Hipòtesi,llei i teoria

• Que tenen en comú i en que es diferencien les lleis i les teories científiques?
  Lleis: Són el enunciats que expressen i les teories són un conjunt de lleis.
  
• Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
  Teoria de l’evolució, una de les lleis es: la llei de la selecció natural.