Obrar conforme a la virtut més perfecte

Obrar conforme a la virtut més perfecte

Idees del text:
El text tracta sobre l’idea d’ Aristòtil, sobre la funció de l’esser humà en el món.
Com la virtut es manifesta per l’ànima, i el conjunt de les virtuts bones, formen la felicitat.

Títol:
Funció bàsica de l’esser humà.

Comentari:
La veritat es que la meva idea de la felicitat es diferent a la d’ Aristòtil, crec que les virtuts es el que ens fa ser persones, però no ens dona la felicitat. Per a mi, la felicitat es tenir a la gent que estimes, amb un von treball per poder mantenir-te. Les virtuts t’ajuden a ser persones i a viure en aquest món en convivència amb altres, encara que avui dia no estiguin molt valorades.

Millor ser un Sòcrates insatisfet, que un ximple satisfet”

“Millor ser un Sòcrates insatisfet, que un ximple satisfet”
Jo crec que la frase en part te raó, però es molt senzill intentar viure feliç, sense preguntar el per que de les coses ni res. Un Sòcrates insatisfet mai arribarà a la felicitat, per que sempre se li apareixeran dubtes en tota la seva vida, mentre que al ximple trobarà la felicitat molt fàcilment.

Jo crec que esta be viure així, però no es el meu cas, n’hi ha molta gent que opta per viure d’aquesta manera, però la veritat no sabria com fermo per preguntar-me algunes coses, i el voler saber. Seria com voler ser un ximple, una persona sense cultura. I personalment crec que amb aquets tipus de persones no se’ls pot demanar una conversa interessant.

Aquesta es la meva opinió i per tant estic d’acord amb la frase. “Millor ser un Sòcrates insatisfet, que un ximple satisfet”

Creus en l'idea de Sòcrates?

Sòcrates, defensa que tota persona que obra malament és perquè no coneix el bé.
No hi estic del tot d’acord, ja que hem sembla un argument de generalització precipitada, per la senzilla raó, que s’està globalitzant, i únicament podria ser correcte si s’investiguessin tots els casos possibles i existents. Com que això resulta pràcticament impossible,ens trobem davant una fal·làcia.
I la gent que argumenta que fa el mal tot i sabent que és el bé, caldria preguntar si es el be global i universal, exposat per la societat actual a la que estem sotmesos, com a persones convencionals, el que coneixem o si senzillament és un be personal segons la nostra pròpia ètica i moral.
També n’hi haurà gent que farà el mal, mirant els seus beneficis, els seus interessos.

D’aquesta manera trobem moltes formes diferents d’entendre tan el be com el mal, i resultaria impossible classificar-los nomes en un grup generalitzat.