Definicions: Els fonaments de l'acció moral

Temperament: Naixem amb sentiments i passions que resulta molt difícil de modificar.

Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció

Virtut: hàbits que ens predisposen a obrar bé.

Consciència moral: és la capacitat de captar els principis que ens ajuden a distingir allò que es moralment bo, del que es dolent.

Llibertat interna : llibertat que consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten, amb absència de coacció externa

Condicionament: no es te una llibertat absoluta i total, però n’hi a la llibertat necessària per ser responsable dels propis actes.

Destí : on tot està predeterminat , llei segons la qual tot succeeix fatalment o està escrit.

Determinisme econòmic: la ciència humana esta determinada pel lloc que cada individu ocupa en el procés de producció.

Determinisme genètic : determinades per corrents sociobiològics i el codi genètic determina la nostre consciència.

Us regulatiu: investigar tots els fenòmens com si sempre estiguessin produïts per una causa.

Autonomia moral: el subjecte es dona a si mateix la seva pròpia llei.

Nivell preconvencional: La persona, només compleix les normes per por al càstig i per la seva conveniència.

Nivell postconvencional: nivell de maduresa moral on les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciencia moral on els subjectes han de respondre dels seus actes.

Principi de responsabilitat: principi de Jonas defensa que hem d’assumir les conseqüències de les accions hem de deixar el món, almenys no pitjor de com l’hem trobat, per a les futures generacions.

Cançó de la llibertat

AVALANCH

Perdida en el tiempo, en un reino, en un lugar

A una aldea llegaban las fuerzas del mal.

Los viejos querían huir, huir lejos de allí,

De su hogar no, no, no.
Pero la juventud tenía otra opinión

Huir lejos sería tan sólo una ilusión.

Solo retrasar el final fatal,

Su rendición, no, no, no.
Entre la esclavitud o el morir

Había que tomar una actitud, había que decir...
Y de cada corazón surgió una voz,

Un grito atronador

Yo, estoy aquí... yo, para luchar

Yo, para morir... por mi libertad

Yo, estoy aquí... yo, para luchar
Yo, para morir... por mi libertad

Se armaron con lo poco que pudieron encontrar

Mujeres niños... todos prepararon el lugar

Sabían que no habría paz, ni a dónde escapar,

No hay rendición, no, no, no.
La tropa del mal llegó sin desconfiar

Seguros de vencer, sin batalla presentar.
Pero algo hizo temblar su corazón

Cuando el pueblo atacó.
Quizás fue suerte, quizás algo más

Pero siempre hay esperanza

Para el que lucha... por su libertad, libertad.

Libertad...

Por mi libertad, por mi libertad, por mi libertad...

"L’home esta condemnat a ser lliure"

"L’home esta condemnat a ser lliure"

Jo crec, que l’esser humà, es lliure per naturalesa , però aquesta naturalesa es molt fàcil perdre-la, sobretot la llibertat externa, per exemple en una dictadura, la teva llibertat interna, no passarà res, però perdràs tota llibertat externa en aquest cas.
Molts casos, l’esser humà pot perdre la llibertat externa, però d’altres, pots escollir tu perdre-la, llavors ja estàs escollint, per tant ets lliure.
Referent a la frase, es contraria, ja que diu, que som lliures, però que alhora estem condemnats.
Però en part te sentit, perquè som lliures, però seguim atrapats amb unes cadenes, que no ens deixen avançar, complexes del passat, prejudicis... Que no ens deixen avançar ni a nosaltres ni a la resta del món.

Creus en el destí?

Creus en el destí?

Jo crec que som lliures a tomar les nostres decisions, però a vegades si que sembla que sigui cosa del destí conèixer a algú que estarà amb tu tota la vida, o no. Però que significarà un canvi, i d’aquest persona prendràs coses noves.
Jo crec que n’hi ha coses que semblen el destí, però tu esculls, amb les teves decisions, el camí que vols fer, i depèn e quin camí triïs n’hi haurà coses que et trobaràs, algunes bones, altres dolentes. Però el que ningú pot posar remei, es la mort, la mort més que part del destí, diria que es, inevitable.
Per això crec que el destí no existeix, sinó que tel forges tu, amb les eleccions de la vida, que sens dubte son decisions preses per tu.

Arguments sobre la llibertat

A favor:

-L’ésser humà es lliure perquè pot decidir ell mateix, no anar a un lloc
-Som lliures, perquè nosaltres decidim si viure o morir, i en quin moment
-Podem respondre dels nostres actes i assumir les conseqüències.

En contra:

-Tot i que ens esforcem, no podem fer res, contra la carga genètica.
-Estem destinats a morir ja sigui aviat o tard.

Fal·làcies

Preguntes complexes Preguntes que comporten pressuposicions

Argument ad ignorantian: Un enunciat es fals, perquè ningú ha demostrat que es cert; I es cert, perquè ningú a demostrat que es fals.

Argument circular: Presenten raons que venen, a significar el mateix.

Argument d’autoritat: Apel·lant únicament a una autoritat.

Argument ad baculum: (el bastó) Amenaces com si fossin raons bones

Argument ad populum: Provocar l’entusiasme o altres sentiments.

Argument ex populo: Defensa un punt de vista al·legant que tothom està d’acord.

Argument de la falsa causa: Suposicions a partir d’un fet que no te que ser la causa del primer.

Generalització precipitada: Passar d’una proposició particular a una proposició universal.