Definicions:
Ciutadà: persona que viu en un lloc concret i ha de respectar les normes establertes i conviu socialment amb els altres.
Política: Diferents formes o sistemes de governar un estat.
Democràcia: Sistema polític en el qual l’autoritat resideix en el poble.
Tirania: Consisteix en l’abús constant del poder i dut de manera cruel.
Drets humans: Lleis, condicions que han de ser respectades en totes les persones.
Estat de dret: Estat que es basa en el àmpliament de la llei
Individualisme: Pensar en el propi individu. Es previ l’individu a la societat.
Socialisme: Lluita pel bé del poble, la societat va abans que el propi individu.
Justícia: Es basa en la llei. Es un valor que defensa els drets de les persones i que tothom tingui el que li correspon.
Poder: Domini o autoritat sobre a algú o alguna cosa. Influint el poble.
Saber ordinari: Es el saber que s’aprèn amb l’experiència de la vida quotidiana.
Saber científic: L’experiència entesa com a experimentació i l’aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.
Saber filosòfic: Vol trobar respostes ultimes als grans enigmes de l’ésser humà.
Mètode: Manera de pensar o actuar primerament pensada.
Axioma: Principis indemostrables dins del sistema.
Inducció incompleta: Comprovacions individuals, no inclouen la totalitat dels casos possibles. Conclusió es probable, però no certa.
Hipòtesis: Enunciat breu.
Llei: Enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable.
Teoria: Conjunt de lleis.
Falsació: Quan els fets en el món no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesis.
Comprensió(Comprendre): Consisteix en captar-ne els sentits, cal situar-se en els fets.
Mythos: Fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com deus o poders còsmics personificats.
Hermenèutica no normativa: La filosofia ha de conformar-se amb descobrir els elements que fan possible la comprensió, cada comprensió es diferent i no hi ha manera de progressar i obtenir millors comprensions.
Hermenèutica normativa: Intenta descobrir entre els elements que fan possible la comprensió. Les <> i <> (veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correcció moral)
Ciutadà: persona que viu en un lloc concret i ha de respectar les normes establertes i conviu socialment amb els altres.
Política: Diferents formes o sistemes de governar un estat.
Democràcia: Sistema polític en el qual l’autoritat resideix en el poble.
Tirania: Consisteix en l’abús constant del poder i dut de manera cruel.
Drets humans: Lleis, condicions que han de ser respectades en totes les persones.
Estat de dret: Estat que es basa en el àmpliament de la llei
Individualisme: Pensar en el propi individu. Es previ l’individu a la societat.
Socialisme: Lluita pel bé del poble, la societat va abans que el propi individu.
Justícia: Es basa en la llei. Es un valor que defensa els drets de les persones i que tothom tingui el que li correspon.
Poder: Domini o autoritat sobre a algú o alguna cosa. Influint el poble.
Saber ordinari: Es el saber que s’aprèn amb l’experiència de la vida quotidiana.
Saber científic: L’experiència entesa com a experimentació i l’aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.
Saber filosòfic: Vol trobar respostes ultimes als grans enigmes de l’ésser humà.
Mètode: Manera de pensar o actuar primerament pensada.
Axioma: Principis indemostrables dins del sistema.
Inducció incompleta: Comprovacions individuals, no inclouen la totalitat dels casos possibles. Conclusió es probable, però no certa.
Hipòtesis: Enunciat breu.
Llei: Enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable.
Teoria: Conjunt de lleis.
Falsació: Quan els fets en el món no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesis.
Comprensió(Comprendre): Consisteix en captar-ne els sentits, cal situar-se en els fets.
Mythos: Fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com deus o poders còsmics personificats.
Hermenèutica no normativa: La filosofia ha de conformar-se amb descobrir els elements que fan possible la comprensió, cada comprensió es diferent i no hi ha manera de progressar i obtenir millors comprensions.
Hermenèutica normativa: Intenta descobrir entre els elements que fan possible la comprensió. Les <
